Introducció

El mercat immobiliari és una indústria en constant canvi, i els preus dels habitatges són una preocupació fonamental per a aquells que volen comprar o vendre propietats. En aquest article, explorarem per què la majoria d’experts immobiliaris coincideixen que el preu de l’habitatge no baixarà el 2023. Analitzarem factors clau que donen suport a aquesta afirmació i proporcionarem informació valuosa per ajudar-te a comprendre millor el panorama immobiliari actual.

El preu de l’habitatge no baixarà el 2023: Què diuen els experts?

Els experts en el mercat immobiliari han arribat a un consens: el 2023, no s’espera una disminució significativa en el preu de l’habitatge. Això es deu a diversos factors interconnectats que influeixen en el mercat.

Demanda constant

La demanda d’habitatges continua sent sòlida, impulsada per una població en augment i una major estabilitat econòmica. Les persones continuen buscant llars, sigui per comprar o llogar, la qual cosa manté la pressió sobre els preus a l’alça.

Escassetat d’oferta

L’oferta d’habitatges disponibles al mercat no ha pogut mantenir-se al dia amb la creixent demanda. La construcció de noves habitatges s’ha enfrontat a reptes logístics i econòmics, la qual cosa ha portat a una manca d’inventari. Quan l’oferta és limitada i la demanda és alta, els preus tendeixen a mantenir-se ferms.

Costos de construcció en augment

Els costos de construcció, que inclouen materials i mà d’obra, han augmentat en els últims anys. Aquests increments es reflecteixen en el preu dels habitatges nous, la qual cosa contribueix a l’estabilitat dels preus.

Baixes taxes d’interès

Les taxes d’interès hipotecari continuen sent baixes, la qual cosa fa que sigui més atractiu per als compradors qualificats accedir al mercat. Això, al seu torn, afegeix pressió a la demanda i evita una disminució de preus significativa.

L’impacte de la ubicació

Encara que en l’àmbit nacional els preus dels habitatges es mantindran estables, la situació pot variar segons la ubicació geogràfica.

Zones urbanes

A les principals ciutats, on la demanda és particularment alta, és possible que els preus continuïn pujant. Les oportunitats laborals i les comoditats urbanes segueixen atraient nous residents, la qual cosa exerceix pressió sobre l’oferta disponible.

Zones rurals

A àrees rurals, on la demanda és menor, és possible que els preus dels habitatges es mantinguin més estables. Tanmateix, això pot variar segons la regió i les condicions econòmiques locals.

El mercat de lloguer

Tot i que hem estat parlant principalment dels preus de compra d’habitatges, el mercat de lloguer també és un factor important a considerar. El 2023, és probable que els lloguers es mantinguin sòlids a causa de la mateixa dinàmica d’oferta i demanda.

Conclusió

En resum, segons la majoria d’experts immobiliaris, el preu de l’habitatge no baixarà el 2023. Factors com la demanda constant, l’escassetat d’oferta i les taxes d’interès hipotecari baixes donen suport a aquesta predicció. Tot i això, és crucial recordar que la situació pot variar segons la ubicació geogràfica. Si estàs considerant comprar un habitatge el 2023, assegura’t d’investigar a fons i prendre decisions informades.

L'entrada El preu de l’habitatge no baixarà el 2023, segons la majoria d’experts immobiliaris ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

Els ajustos també afectaran plans d’habitatge anteriors que continuen vigents, com el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, “perquè encara hi ha actuacions que s’estan desenvolupant”, ha precisat Sánchez. Aquests ajustos tècnics, expliquen des del Mitma, “tenen com a objectiu no sols millorar la gestió, sinó aconseguir una major coherència en els programes d’ajudes, en referència als ciutadans vulnerables social i econòmicament, amb altres actuacions autonòmiques i locals que van desenvolupant en matèria d’habitatge”.

Transferència de 10 milions per a comprar pisos a Sareb

El decret aprovat aquest dimarts també facilita “la contribució de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) a l’increment del parc d’habitatges públics”. Sánchez ha recordat que hi ha 10 milions d’euros consignats de manera addicional al Pressupost General de l’Estat (PGE) de 2022 destinat a la compra d’habitatge i lloguer assequible per part de les comunitats i ciutats autònomes “perquè puguin comprar directament a la Sareb”.

Segons explica el Mitma, aquesta transferència de 10 milions d’euros va destinada perquè CCAA, Ceuta i Melilla puguin comprar habitatges titularitat de Sareb per a lloguer assequible o social durant un termini mínim de 50 anys.

La quantia de la subvenció per a l’adquisició d’habitatges a la Sareb podrà ascendir fins al 100% del preu o cost d’adquisició (inclosos tributs, despeses de notaria i registre i qualsevol altra despesa inherent a l’adquisició). Aquests habitatges hauran de destinar-se al lloguer assequible o social durant un termini mínim de 50 anys i tindran limitació de renda. Per tant, amb les modificacions del nou decret, les ajudes a les comunitats autònomes podran arribar al 100%, mentre que abans estaven limitades al 60%.

A més, en el Consell de Ministres d’aquest dimarts també s’ha abordat el bo jove al lloguer, que en 2023 tornarà a comptar amb un pressupost de 200 milions d’euros, com consta en el projecte dels PGE per a l’any que ve. 

Partida rècord en habitatge en els PGE

Així mateix, Sánchez s’ha referit al pla de rehabilitació d’habitatge i a la construcció d’habitatge per a lloguer assequible. La ministra ha precisat que s’espera edificar més de 100.000 habitatges per a aquest fi. “És un esforç sense precedents en matèria d’habitatge”, ha exposat Sánchez.

Per part seva, la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha afegit que l’habitatge és “la protagonista dels PGE que s’estan tramitant en el Congrés”, amb un increment pressupostari del 5,4%. En concret, el projecte dels comptes públics de l’any que ve contemplen una partida de 3.472 milions d’euros, l’import més gran de la història, gràcies als fons europeus.

Intenció d’aprovar la Llei d’Habitatge en 2022

La titular del Mitma ha insistit que el Govern continua treballant i negociant amb els diferents grups parlamentaris perquè la Llei d’Habitatge “vegi la llum abans de cap d’any”. Una normativa que el Consell de Ministres va aprovar el passat 1 de febrer i que encara segueix en procés d’estudi d’esmenes.

Sánchez ha assenyalat que s’han transaccionat “més de 400 esmenes” de les més de 800 que es van presentar. “És molt més el que hem avançat que el que queda pendent per resoldre”, ha detallat la ministra.

Les esmenes ja estudiades han servit per a millorar “qüestions amb àmbits diversos de la Llei d’Habitatge”, com els marcs competencials de l’Estat i les comunitats autònomes, perquè l’objectiu del Govern és ser “escrupolosos en el compliment de les competències en aquesta matèria”. També s’han incorporat altres mesures relatives a l’habitabilitat, l’eficiència, el reforç a les situacions de vulnerabilitat o la clarificació de competències com la legislació urbanística i del sòl.

En canvi, la limitació de la pujada del preu dels lloguers en el seu paquet de mesures per a fer front a l’impacte de la guerra a Ucraïna. Aquest topall del 2% en les rendes estarà vigent fins al 31 de desembre i l’Executiu estudiarà si l’estén, en funció del context econòmic. “Si persisteixen les condicions, quan arribi el moment, evidentment, mantindrem aquesta mesura. Està subjecte encara a anàlisi”, ha avançat Sánchez.

Més de 300 milions per a rehabilitar edificis públics

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) també ha concedit provisionalment 307 milions d’euros dels fons europeus de recuperació a 381 entitats locals de totes les províncies per a la rehabilitació d’edificis públics de la seva titularitat.

Les entitats locals disposen ara d’un termini de 10 dies per a acceptar expressament les ajudes, abans que es publiqui la resolució definitiva. Les actuacions seleccionades han de garantir la seva recepció d’obra, sense observacions ni objeccions, abans del 30 de setembre de 2024.

Article d’Idealista.

L'entrada El Govern agilitza el bo jove del lloguer i la compra de pisos a Sareb ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

El preu del lloguer d’habitatges a Espanya, segons un informe publicat per idealista, el ‘marketplace’ immobiliari del sud d’Europa. A tancament del mes de setembre de 2022, arrendar un habitatge al nostre país tenia un cost de 11,2 euros per metre quadrat, una xifra que és un 1,1% més baixa que la registrada al tancament del mes d’agost. En taxa interanual, els preus s’han incrementat un 6,4%, encara que se situa un 2,2% per sota del màxim aconseguit al setembre de 2020, fa ara 2 anys.

Per a Francisco Iñareta, portaveu d’idealista, “el mercat del lloguer s’enfronta ara mateix a un gravíssim problema d’oferta que manté tensionats els preus en les grans capitals. La demanda no sols no ha deixat de créixer després de la pandèmia, sinó que es multiplica amb totes aquelles persones que són expulsades del mercat de venda per no poder accedir a finançament. I mentre això ocorre, l’oferta d’habitatge disponible no deixa de drenar-se sense trobar reposició. La falta de seguretat jurídica provocada per les mesures del govern en matèria del lloguer ha incentivat la desinversió en el mercat i causat la desaparició de l’oferta. Les polítiques punitives i coercitives no sols van contra els propietaris sinó contra el propi mercat. Sense mesures que estimulin l’aparició de nou producte, en uns mesos ens adonarem que el problema ja no sols és el preu sinó la desaparició total del mercat”.

Capitals

32 capitals tenen preus del lloguer més elevats que fa un trimestre. Alacant és la capital en la qual més ha crescut el preu del lloguer durant aquests mesos, amb un increment del 8,3%. També ha estat considerable l’augment registrat a Santa Cruz de Tenerife, on han pujat un 6%, seguida per Soria (6%), Palma i València (5,6% en tots dos casos). A Barcelona la pujada va aconseguir el 3,8%, mentre que a Madrid ha arribat fins al 4,2%. En la resta dels grans mercats els preus també han pujat: Màlaga (4,6%), Zaragoza (0,9%) i Sevilla (0,1%). A Bilbao els preus no es van moure.

La major baixada s’ha donat a la ciutat de Segòvia, on els propietaris demanen un 7,1% menys per arrendar els seus habitatges que abans de l’estiu. Li segueixen les caigudes de Terol (-6,6%) i Càceres (-6,4%).

Barcelona és la capital més cara per a llogar un habitatge, amb 17,8 euros/m², seguida per Madrid (16,3 euros/m²) i Sant Sebastià (15,9 euros/m²). En quart lloc, se situa Bilbao (12,7 euros/m²) i ja, en cinquè lloc, està Palma (12,6 euros/m²). En la part baixa de la taula trobem a Zamora (5,6 euros/m²), Càceres (5,9 euros/m²) i Ciudad Real (6 euros/m²).

Províncies

Un total de 36 províncies han vist com els seus preus s’incrementaven durant els últims tres mesos. El major increment s’ha registrat a Girona, on els preus s’han incrementat en un 12,5%. També han estat rellevants les pujades registrades a Lleida (7,7%), València (6,9%), Madrid (4,6%), Barcelona (3,5%) i Cantàbria (3,3%). En el costat oposat està Huelva, amb una caiguda del 12,7%, Pontevedra (-6,3%) Segòvia i Zamora (-5,4% en tots dos casos).

El rànquing de les províncies més cares està encapçalat per Barcelona (15,8 euros/m² al mes), Madrid (15,2 euros/m²), Guipúscoa (14,6 euros/m²) i Balears (13,5 euros/m²). Jaén i Zamora són les províncies més econòmiques per a llogar un habitatge, amb 5,3 euros/m², seguides per Càceres i Ciudad Real (5,5 euros/m² en totes dues províncies) i Àvila (5,6 euros/m²).

Comunitats autònomes

12 CCAA han pujat els seus preus durant el segon trimestre. El major increment s’ha registrat en la Comunitat Valenciana, on les expectatives dels propietaris han augmentat un 4,8%. Li segueixen els increments de Madrid (4,6%), Cantàbria (3,3%), Catalunya (3,3%) i Múrcia (2,8%). La major caiguda trimestral s’ha donat a Balears, on els preus s’han reduït un 2,8%. Li segueixen Galícia (-2,6%), Andalusia (-1,1%), Extremadura (-0,7%) i Castella i Lleó (-0,4%).

Madrid (15,2 euros/m²) i Catalunya (15 euros/m²) són les comunitats més cares per a llogar un habitatge. Els segueix Balears (13,5 euros/m²) i per sota es troben Euskadi (12,6 euros/m²) i Canàries (11,3 euros/m²). En el costat oposat de la taula trobem a Extremadura (5,7 euros/m²), Castella-la Manxa (6,2 euros/m²), Castella i Lleó (7,3 euros/m²), La Rioja (7,4 euros/m²) i Múrcia (7,5 euros/m²), les comunitats més econòmiques.

L'entrada El lloguer s’estabilitza el tercer trimestre de 2022 ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

A qui es dirigeix:

Els beneficiaris persones residents a Catalunya, de fins a 35 anys, titulars d’un contracte de lloguer o de la cessió d’ús d’una habitació que sigui el seu domicili habitual i que no superin uns ingressos de 7.967,73€ anuals en els períodes impositius 2020, 2021 o 2022.

Imports subvencionats:

L’import del lloguer no pot superar els següents preus:

Zona Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental): 900 euros.

Resta de la demarcació de Barcelona: 650 euros.
Zona de Girona: 650 euros.
Zona de Lleida: 600 euros
Zona de Tarragona: 600 euros.
Terres de l’Ebre: 600 euros

En cas d’habitació, no pot superar els següents imports:

Zona Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental): 450 euros.Resta de la demarcació de Barcelona: 350 euros

Zona de Girona: 350 euros.
Zona de Tarragona: 300 euros.
Zona de Lleida: 300 euros.
Terres de l’Ebre: 300 euros

Presentació de sol·licituds:

 Les sol·licituds es poden presentar de manera presencial o telemàticament en els següents enllaços:

https://habitatge.gencat.cat (models de sol·licitud)

Presentació presencial o telemàtica:
https://habitatge.gencat.cat/ca/ambits/convocatories-ajuts-habitatge/subvencions-bo-de-lloguer-jove/

https://habitatge.gencat.cat/ca/detalls/Tramits/22866_Bo_lloguer_joves?category=74aba454-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

Terminis:

Es pot sol·licitar entre el 8 de juny de 2022, a les 9 hores, fins al 17 de juny de 2022, a les 17.00 hores.

L'entrada Abonament de lloguer Jove ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l’abonament jove del lloguer aquest 18 de gener, tres mesos després des que el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciés la posada en marxa d’aquesta nova ajuda per als inquilins de fins a 35 anys.

Segons ha explicat la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, aquesta ajuda serà de fins a 250 euros al mes durant un període màxim de dos anys. Està limitada a joves amb contracte de treball, sempre que tinguin uns ingressos que no superin tres vegades el IPREM i que la renda del pis en el qual resideixen no superi uns límits.

A més, aquesta ajuda serà compatible amb unes altres que contempla el Pla Estatal d’Habitatge 2022-2025, també aprovat en aquest Consell de Ministres, i les autonomies podran establir ajudes addicionals si així ho consideren.

Repassem les principals claus de el bo jove al lloguer que ha aprovat el Govern:

A qui va dirigit el bo jove del lloguer

Per a poder optar a aquesta ajuda és necessari tenir entre 18 i 35 anys d’edat, comptar amb un contracte de treball i tenir uns ingressos que no superin tres vegades el IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples). Per tant, per a ser beneficiari no es pot guanyar més de 24.318,84 euros a l’any.

A més, per a optar a l’ajuda és necessari acreditar que es viu en règim d’arrendament d’habitatge, figurar en el contracte de lloguer i estar empadronat en aquest mateix domicili.

El text de la normativa contempla la possibilitat de pujar el límit fins a quatre vegades el IPREM (és a dir, 32.425,12 euros), quan el perceptor del bo es mogui entre províncies o d’una comunitat autònoma a una altra i continuï mantenint els requisits per a sol·licitar-lo.

Els càlculs oficials apunten al fet que el bo jove tindrà entre 60.000 i 70.000 beneficiaris enguany, segons ha explicat Raquel Sánchez. Si cada inquilí aconseguís 250 euros mensuals d’ajuda (3.000 euros a l’any establerts com a màxim), el pressupost donaria per a concedir una mica menys de 67.000 xecs d’aquest tipus.

Com sol·licitar el bo jove del lloguer

El bo jove del lloguer podrà sol·licitar-se en les oficines del departament d’habitatge de les comunitats autònomes, tant de manera presencial com telemàtica.

El Govern ha confirmat que té caràcter retroactiu, amb el que s’aplicarà des del mateix 1 de gener de 2022, i calcula que es podrà començar a sol·licitar en un termini de “entre un mes i mig i dos mesos com a màxim”, segons la responsable del *Mitma. És a dir, ja en el primer trimestre de l’any.

Una vegada que es publiqui aquesta ajuda en el BOE, el Ministeri de Transports convocarà una conferència sectorial amb les diferents CCAA per a repartir els 200 milions d’euros amb els quals aquesta ajuda compta enguany, com consta en els Pressupostos Generals de l’Estat. Després se celebraran les comissions bilaterals i les signatures de convenis amb cada CCAA. I una vegada es tingui la signatura, ja podran posar en marxa el procés de sol·licitud per part dels joves.

“El que fem avui és aprovar el bo del lloguer en el Consell de Ministres, però hem de fer la reunió de la Conferència Sectorial amb les CCAA per a aprovar els criteris i el repartiment dels fons. Després d’aquesta reunió, el text haurà d’aprovar-lo de nou el Consell de Ministres i després hi haurà una nova reunió de la Conferència Sectorial”, ha detallat Raquel Sánchez.

L’import del bo jove de lloguer

Aquesta ajuda directa a pagar la renda del lloguer ascendeix a un màxim de 250 euros mensuals (3.000 euros a l’any), i només pot usar-se per a tal objectiu.

Els inquilins hauran de justificar que l’han destinat a pagar un lloguer i hauran d’autoritzar l’accés a la seva informació fiscal per a verificar que el seu nivell d’ingressos s’ajusta als límits que estableix la normativa.

El preu de l’arrendament: 600 euros, excepte excepcions

Una altra de les condicions del bo jove del lloguer és que la renda màxima de l’immoble llogat serà com a màxim de 600 euros al mes. No obstant això, aquesta quantitat pot ascendir als 900 euros en aquelles comunitats on els preus mitjans siguin més alts, i sempre que així ho aprovin.

El cas dels pisos compartits i el lloguer d’habitacions

Per als casos en els quals un inquilí que es pugui beneficiar de l’ajuda comparteixi pis amb altres arrendataris, serà la comunitat autònoma de torn la que reguli aquest tipus de situacions.

A més l’ajuda també es podrà concedir als qui lloguen una habitació individual. Però s’estableix un topall al preu que es paga pel dormitori de 300 euros, encara que en alguns casos el límit pujarà fins a 450 euros. Per exemple, en aquells llocs on els arrendaments són més cars.

Bono jove del lloguer: excepcions i compatibilitats

El bo jove del lloguer serà compatible amb altres prestacions com a ingrés mínim vital (IMV) o les prestacions no contributives de la Seguretat Social.

El Govern ha recordat que el bo és compatible amb altres ajudes contingudes en el Pla d’Habitatge 2022-2025 i que “les CCAA podran establir una ajuda addicional de fins al 40% de la renda mensual del lloguer, descomptant el bo”. A més, les autonomies podran habilitar un règim especial per a inquilins especialment vulnerables.

Quan entrarà en vigor

Una vegada es publiqui en el Boletín Oficial del Estado (BOE), el Ministeri de Transports haurà de convocar una conferència sectorial amb les comunitats autònomes, excepte Navarra i País Basc, per a per a decidir com es reparteixen els 200 milions d’euros. A partir de llavors, mitjançant convenis bilaterals es podrà posar en marxa la sol·licitud dels bons joves del lloguer, que tindran efectes retroactius des de l’1 de gener de 2022.

L'entrada Claus de l’abonament jove del lloguer: qui pot demanar-lo i des de quan ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

La tramitació en el Parlament de Catalunya de la Proposició de Llei d’ampliació de les mesures urgents per a fer front a l’emergència residencial es troba en la fase de possible incorporació al text normatiu per part de la comissió parlamentària de les esmenes que cada grup parlamentari ha proposat.

Els col·lectius professionals i associacions representants del sector immobiliari, valorem positivament que un dels grups parlamentaris, que es troba dins dels que han proposat aquesta llei, hagi presentat una esmena en la qual es contempla una compensació econòmica per aquells propietaris que es vegin obligats a acceptar un lloguer social. No obstant això, ho veiem insuficient. Com venim constatant i hem advertit, totes aquestes mesures provoquen la reducció de l’oferta de lloguer d’habitatges i, a més, desincentiven el manteniment i la rehabilitació física i energètica dels immobles.

La situació de vulnerabilitat d’una família no és atribuïble al propietari de l’habitatge de lloguer, i, per tant, correspon a l’Administració Pública facilitar i garantir a tota la població el dret a l’accés a les necessitats bàsiques, que inclou el dret a l’habitatge.

Davant la manca d’un parc d’habitatges públics que permetin atendre les necessitats urgents de les famílies en situació d’emergència residencial, la solució immediata és la concertació amb el sector privat, que permeti l’aplicació d’un lloguer social. El que en cap cas pot ser acceptable, i no existeix cap precedent en tota Europa, és el que es preveu en la proposta inicial d’aquesta Llei: que sigui el propietari qui hagi d’assumir al seu càrrec i de manera obligatòria una renda de lloguer social, que en la majoria de casos està entre 30 i 80 euros al mes.

Cal recordar que en la legislació estatal, en la disposició addicional segona del Reial decret- llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports”, s’ha previst per als casos de suspensió dels desnonaments una compensació econòmica per al propietari, que cobreixi el diferencial entre la renda que abona l’arrendatari en concepte de lloguer social i el preu del lloguer que li correspon a aquell habitatge segons l’índex de referència.

Sorprèn que els grups polítics que van aprovar aquesta normativa en el Congrés dels Diputats, no defensin el mateix criteri i posicionament en el Parlament de Catalunya.

D’altra banda, lamentem que en les esmenes proposades pels grups proponents d’aquesta iniciativa legislativa, no s’hagin tingut en compte les al·legacions que les entitats més representatives del sector han formulat en les seves compareixences i en el tràmit d’audiència, que el sector va plantejar i considera apropiades per a atendre les necessitats de població vulnerable, defensar el dret universal a l’accés a l’habitatge i al mateix temps el dret a la propietat privada en la seva funció social.

L’obligació imposada als propietaris de mantenir un lloguer social hauria de ser una situació excepcional i provisional. I en la proposició de llei que s’està tramitant es manté a llarg termini, ja que es preveuen uns períodes de vigència que poden arribar a ser 10 o 14 anys, segons si l’arrendador és una persona física o jurídica, amb tots els perjudicis i despeses que li representa al propietari, atès que ni tan sols recupera les despeses de manteniment de l’habitatge.

Tampoc s’ha previst reconsiderar el concepte de gran forquilla, tal com es va proposar. Una persona amb 10-15 habitatges en propietat no té per què suportar unes obligacions superiors al que té 1 o 9. L’obligació de complir amb la funció social de la propietat en els termes de la llei del dret a l’habitatge afecte per igual a tots els propietaris d’un habitatge.

Finalment, és especialment greu la problemàtica que suposa l’ocupació sense consentiment d’un habitatge. La legislació no pot justificar ni emparar, l’ocupació il·legítima d’un habitatge. En la proposició de llei s’obliga a oferir i facilitar un lloguer social a les persones que han ocupat una propietat privada de manera il·legítima. Aquesta situació, a més d’emparar una legalitat, provocarà un creixement encara més exponencial de les ocupacions (recordem que, a Catalunya, la taxa d’ocupacions cada 10.000 habitant es va incrementar un 65,63% de 2015 a 2019, i va passar de 5,76 a 8,71).

Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya:

Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província
Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya
Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE)
Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida
Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL)
Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya

 
Article extret d’InmoDiario

L'entrada El sector immobiliari català reclama que no s’obligui els propietaris a acceptar un lloguer social sense compensació econòmica ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

Emiliano Bermúdez, subdirector general de donpiso, explica aquests immobles “són propietat d’una mateixa empresa, que posseeix tots els habitatges”, per la qual cosa el lloguer funciona com un negoci d’aquesta. “Es tracta de la professionalització del mercat del lloguer”, afirma.

Obra nova per a llogar
El fenomen del construir per a llogar s’està assentant a Espanya, captant l’interès dels inversors i dels inquilins i amb la promesa de canviar per sempre un mercat que està en expansió.

“L’objectiu del construir per a llogar és captar la demanda d’un perfil de mercat que no està tan interessat a comprar sinó a llogar”, assenyala Emiliano Bermúdez, subdirector general de donpiso, qui afegeix que “el mercat del lloguer a Espanya està en expansió per la falta d’oferta”.

L’expert explica que, com a característica principal, aquests immobles “són propietat d’una mateixa empresa, que posseeix tots els habitatges”, per la qual cosa el lloguer funciona com un negoci d’aquesta. “Es tracta de la professionalització del mercat del lloguer”, afirma.

Un estudi de BNP Paribas Real Estate afirma que en els pròxims 2 anys es construiran 17.000 pisos per a llogar, amb un increment anual que farà que per a 2028, hi hagi al voltant de 85.000 d’aquests immobles a Espanya.

Aquesta nova mentalitat, més centrada en el lloguer, s’explica per motius socioculturals, d’acord amb l’expert. “Bé sigui per falta de recursos o de mentalitat, els joves espanyols no accedeixen al mercat de l’habitatge com abans”, apunta l’expert. En aquest sentit, Bermúdez afegeix que el mercat del lloguer actualment, “no està d’acord amb aquests canvis en la demanda”.

Així, només el 24% del parquet d’immobles a Espanya és de lloguer, mentre que el 76% restant són propietats, la qual cosa genera, en opinió de Bermúdez, “una falta d’oferta evident”, que provoca que especialment en les grans ciutats s’encareixi el preu dels lloguers.

D’altra banda, aquesta tendència també sembla que serà extensiva en la construcció d’habitatges de lloguer social, unes noves construccions que en la seva majoria (85%) es dediquen en l’actualitat a la venda. Segons les previsions del ministeri de Foment, aquest percentatge s’equiparà al 50% amb el mercat del lloguer pròximament, augmentat el parquet públic de lloguer espanyol.

A més, aquesta nova modalitat servirà, segons explica l’expert, per a “diversificar el sistema del lloguer”, que a Espanya està en el seu 95%, segons Petjades by Sareb, copat pels petits propietaris.

La manera de construir
L’expert assenyala també que la manera de construir per a llogar és diferent de la tradicional obra de promotores per a compravenda. “No es tracta d’un clàssic edifici de pisos nous a l’ús, sinó que té una sèrie de particularitats associades a la seva finalitat”, apunta.

D’aquesta manera, no importa tant l’espai com “la comoditat i l’oferta de serveis”, assenyala Bermúdez. Així, es prevalen “els espais comuns i les prestacions de l’edifici”, com a gimnasos, espais de treball o terrasses, amb el focus posat “a crear comunitat”.

A més, assenyala Bermúdez, aquesta modalitat, “oferta a l’inquilí un espai nou”, més còmode i amb millors prestacions, que contrasta amb el lloguer tradicional “que normalment són segons habitatges vells i usades”.

D’altra banda, aquest tipus d’immobles preval “l’eficiència i la resistència” dels materials, en comptes de criteris estètics, per a assegurar la durabilitat i que els inquilins es mantinguin en l’edifici el major temps possible.

Article extret d’InmoDiario.

L'entrada En els pròxims 2 anys es construiran 17.000 pisos per a llogar a Espanya ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

Amb l’avanç de la campanya de vacunació i la volta a la presencialitat a les aules, són molts els estudiants que enguany s’han desplaçat novament a les seves ciutats d’estudi per a començar un nou curs escolar. Amb això, les residències d’estudiants i pisos compartits també han notat la volta a la normalitat augmentant la seva demanda per a acollir a tots aquests estudiants en diversos models i formats d’allotjament en funció de les necessitats i pressupost de cada alumne. Però més enllà dels estudiants, aquests models d’habitatge atreuen també a altres públics com poden ser els joves professionals que comparteixen pis per a estalviar despeses.

No hi ha dubte que, els allotjaments per a joves professionals i estudiants estan experimentant una gran recuperació gràcies la volta a les aules i a l’oficina, així sigui en format híbrid. Per això, des d’Institut de Valoracions han analitzat com està sent l’evolució d’aquests formats d’habitatge:

Pisos compartits, molt demandat per professionals i estudiants i una opció d’inversió amb altes possibilitats de rendibilitat

El format d’habitatge compartit és cada vegada més comú, i no sols entre estudiants sinó també entre joves professionals. De fet, si bé és cert que els preus dels lloguers han experimentat ajustos a la baixa en l’últim any, sobretot, a les ciutats principals com Madrid i Barcelona, la quantitat que han de pagar els joves que volen arrendar un habitatge en aquestes ciutats continua sent molt alta, si es compara amb la mitjana dels sous. Segons s’indica en l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, en el segon semestre del 2020, una persona jove que volgués llogar un habitatge en solitari havia de destinar el 91,6% del seu sou a aquest concepte. Mentre que el cost de compartir pis suposava el 27,8% dels seus ingressos. Així, davant aquesta situació, queda clar que la formula del lloguer de pis compartit no és una opció destinada únicament als universitaris, sinó també a un ampli públic de joves professionals assalariats que recorren a aquesta mena d’opcions per a poder emancipar-se de les seves llars familiars.

I és que a més d’aquest estalvi en costos de lloguer que suposa un pis compartit enfront d’un habitatge en solitari o altres formats com les residències d’estudiants, els pisos compartits són una opció preferida per molts, perquè permeten una major llibertat i flexibilitat quant a horaris o normes d’ús.

De cara als particulars o inversors, invertir en un immoble per a destinar-lo al lloguer d’estudiants o joves en format de pis compartit, suposa una opció amb altes possibilitats de rendibilitat. I les dades ho demostren, tenint en compte que en el curs 2020-2021, va haver-hi, tan sols en la Comunitat de Madrid, un total de 295.938 matriculats en la Universitat en nivell de grau, cicle i màster. I és que d’aquells que estudien a Madrid, s’estima que més d’un 30% procedeixen d’una comunitat de residència diferent, segons l’Estadística d’Estudiants Universitaris (EEU) del curs 2020-2021 publicada pel Ministeri d’Universitats. El que implica que, almenys el 30% dels estudiants matriculats necessiten adquirir un habitatge en la qual residir durant els seus estudis, i els pisos compartits, són una de les opcions principals.

Residències d’estudiants, un format cada vegada més en auge i en el punt de mira dels inversors

El curs escolar 2021-2022 ha portat aconsegueixo un boom de les residències universitàries. Són moltes les ciutats en les quals les residències estan plenes i fins i tot tenen llistes d’espera. I és que es presenten com una opció ideal per les seves ubicacions pròximes als centres d’estudis, a més de les facilitats que ofereixen per a conèixer a altres estudiants i els serveis de menjar, neteja, bugaderia o zones comunes. L’auge de les residències d’estudiants ha estat tal que els grans inversors tenen la mirada posada en aquest format. De fet, en l’últim any s’han tancat importants transaccions per a augmentar el nombre de places existents en aquestes residències i donar resposta a la demanda que existeix.

Es tracta d’un model de negoci que, d’una banda, donada la seva gran demanda, porta associat un baix risc com a producte d’inversió. I que, per un altre, dóna resposta a una necessitat permanent com és proveir d’allotjament als estudiants que es desplacen a altres ciutats per a cursar els seus estudis, oferint-los totes les comoditats i facilitats. Tal és l’auge d’aquest model residencial que les residències d’estudiants es troben actualment en el punt de mira dels inversors tant nacionals com internacionals i, de fet, en ciutats com Madrid, Barcelona, Salamanca i Sevilla s’estan ja desenvolupant diversos projectes de nova construcció impulsats per grans operadores per a oferir més places en aquests allotjaments i respondre a la demanda.

“En aquest auge de les residències influeixen, entre molts altres, dos aspectes principals: en primer lloc, cal ressaltar l’interès d’estudiants estrangers per allotjar-se en aquesta mena d’habitatges que els permeten majors facilitats per a habituar-se a les ciutats i conèixer gent, a més de major flexibilitat en el contracte que en el cas d’un pis. A més, cal tenir en compte que els intercanvis culturals internacionals són cada vegada més comuns i que s’estan recuperant després de la pandèmia. I, d’altra banda, la situació actual, que posa més en valor si cap els espais amplis i diferenciats en els quals exercir diferents funcions diàries com l’estudi i l’oci, a més del compliment d’uns certs estàndards d’higiene, alguna cosa que podria també influir en l’augment de l’interès per part dels estudiants per viure en aquesta mena d’immobles en els quals tinguin a la seva disposició servei de restauració i neteja, a més de zones comunes per a l’oci i l’estudi”, així ho explica Mariola Soriano, Research Analyst en Institut de Valoracions. No obstant això, també s’ha de tenir en compte que la rendibilitat d’aquests actius depèn d’uns certs factors com la seva ubicació, que ha de ser pròxima als centres educatius, la qualitat de les instal·lacions o la quantitat de places que ofereixin.

L'entrada Els pisos compartits i les residències d’estudiants acaparen l’interès inversor ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

Què ocorre si no es pot pagar el lloguer d’un local comercial

La legislació vigent ni tampoc les mesures preses pel Govern sobre arrendaments contemplen la possibilitat de sol·licitar la suspensió o la reducció de la renda dels negocis i locals tancats durant l’estat d’alarma. Però pot aplicar-se la doctrina fixada per la Sala primera del Tribunal Suprem sobre la clàusula “rebus sic stantibus”, que permet que els tribunals poden considerar legítima la reducció de la renda inicialment pactada per a certs negocis, encara que sempre en funció de les circumstàncies concretes de cada cas.

Així doncs, l’efecte d’aquesta clàusula hauria de ser la modificació del contracte per a reequilibrar drets i obligacions de les parts. I en cas d’impossibilitat total del compliment del contracte signat, haurà de resoldre’s sense cap indemnització a favor de cap de les parts.
 

Què passa si l’inquilí d’un habitatge no pot pagar el lloguer pel coronavirus

Els inquilins d’habitatge habitual que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica a causa de la COVID-19 poden sol·licitar un ajornament temporal i extraordinari del pagament de la quota de lloguer.

Per part seva, les obligacions dels arrendadors varien en funció de si es tracta d’empreses o “grans tenidors” (més de 10 habitatges en propietat) o de particulars (menys de 10 habitatges en propietat). En el primer cas, hauran d’optar entre la reducció de renda en un 50% o una moratòria en el pagament mentre que duri l’estat d’alarma i fins a un màxim de quatre mesos després. Si l’arrendatari és un particular, haurà de comunicar a l’inquilí les condicions d’ajornament o fraccionament o les possibles alternatives. Si no arribessin a cap acord, l’arrendatari en situació de vulnerabilitat podria acudir al programa d’ajudes del RDL 11/2020 art.9.

Poden modificar-se els terminis dels contractes de lloguer d’habitatge a causa de la crisi sanitària?

Sota sol·licitud de l’inquilí i acceptació de l’arrendador, podrà aplicar-se una pròrroga extraordinària per un període màxim de sis mesos als contractes que concloguin entre el dia 2 d’abril de 2020 i els dos mesos següents a la finalització de l’estat d’alarma.

Què passarà amb els desnonaments quan finalitzi l’estat d’alarma?

Si quan es reiniciïn els tràmits de desnonament, l’inquilí pot demostrar que es troba en situació de vulnerabilitat social o econòmica, a causa de la paralització de l’activitat per la covid-19, i que li resulta impossible trobar un altre habitatge per a si mateix i les persones que convisquin amb ell en l’habitatge arrendat, es comunicarà als serveis socials i es decretarà la suspensió del llançament amb caràcter retroactiu i per un període màxim de 6 mesos.

En el cas que l’arrendador acrediti estar igualment en una situació de vulnerabilitat derivada de la crisi sanitària, es farà saber als serveis socials competents per a la seva consideració sobre el termini de suspensió extraordinària i les mesures de protecció social a adoptar.
 

Com acredita l’inquilí d’habitatge que està en «situació de vulnerabilitat»

L’inquilí haurà d’acreditar amb els documents pertinents que:

• Es troba en situació de desocupació a conseqüència d’un ERTO, que la seva jornada ha estat reduïda o, si és un empresari, que ha patit una perduda substancial d’ingressos.
• Que el conjunt dels ingressos dels membres de la unitat familiar no superi, en el mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, tres, quatre o cinc vegades el IPREM, en funció de circumstàncies que incapacitin per a realitzar una activitat laboral als membres de la unitat familiar o al propi inquilí. Aquests límits podran veure’s incrementats depenent del número de fills o de persones majors de 65 anys que formin part de la unitat familiar.
• Que el resultat de la renda arrendatícia, més les despeses i subministraments bàsics de l’habitatge habitual – electricitat, gas, gasoil per a calefacció, aigua, serveis de telecomunicació fixa i mòbil, i quotes de comunitat – sigui superior o igual al 35% dels ingressos nets percebuts pel conjunt dels membres de la unitat familiar.
• Que ni l’arrendatari ni cap altre membre de la unitat familiar siguin propietaris o usufructuaris d’un altre habitatge a Espanya (exceptuant situacions que impedeixin l’ús de la mateixa).

Quines ajudes públiques pot sol·licitar l’arrendatari per al pagament del lloguer

Fins al moment s’han acordat una sèrie de mesures, que estan pendents d’aprovació per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana:

• Línia d’avals per a la cobertura per compte de l’Estat del finançament a arrendataris en situació de vulnerabilitat social i econòmica a conseqüència de l’expansió de la COVID-19 (RDL 11/2020 art.9).
• Programa d’ajudes per a contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la covid-19 en els lloguers d’habitatge habitual (RDL 11/2020 art.10).
• Programa d’ajudes per a contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la covid-19 en els lloguers d’habitatge habitual.
• Substitució del programa d’ajuda a les persones en situació de desnonament o llançament del seu habitatge habitual (RD 106/2018) pel nou programa d’ajuda a les víctimes de violència de gènere, persones objecte de desnonament del seu habitatge habitual, persones sense llar i altres persones especialment vulnerables (RDL 11/2020 art.11).
• Modificació del programa de foment del parc d’habitatge en lloguer (RDL 11/2020 art.12).

L'entrada Les principals preguntes sobre el lloguer d’un habitatge o un local davant la Covid-19 ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

Això és el que mostra l’Índex de Lloguers de HousingAnywhere del primer trimestre de 2020. La plataforma d’allotjaments de lloguer més gran del món revela en el seu informe que, mentre que al gener i febrer seguia la tendència a l’alça dels lloguers, que ja venia del quart trimestre de 2019, al març ja es van veure els primers descensos en els preus.

Baixa el preu dels lloguers i augmenta la incertesa

A Espanya, a part de la COVID, la política ha jugat un paper important, ja que el clima polític a Catalunya va donar com a resultat una menor demanda a Barcelona, deixant a Madrid com l’opció preferida pels inquilins. Això trenca la tendència de Barcelona com una de les ciutats amb més augments consecutius, d’entre el 8-10% en els preus de lloguer durant 2019, en comparació amb anys anteriors.

A la ciutat comtal, els preus del lloguer podrien arribar a disminuir fins a tal punt que serveixin només per a cobrir les despeses dels propietaris, per a evitar vacants i assegurar ingressos suficients per a evitar endeutar-se. Així doncs, Barcelona va mostrar la seva primera caiguda en els preus de lloguer des de 2013, amb un desenvolupament trimestral del preu del lloguer de -0,1% per a apartaments d’una habitació i -0,8% per a habitacions individuals.

Per contra, Madrid va experimentar el segon augment general més alt en els preus de lloguer, incrementant un 4,7% el preu dels apartaments, situant-se en 1.150€. El preu dels estudis va augmentar un 5,4%, a 847€, i les habitacions individuals un 8,1%, a 546€. No obstant això, no s’espera que aquesta tendència continuï en el trimestre vinent i la perspectiva és que segueixi la mateixa evolució que Barcelona, on ja han baixat els preus. Totes dues ciutats són dos mercats molt tensionats pel que fa a preus, i aquests canvis que ja es comencen a experimentar, no faran més que continuar fomentant la incertesa en un mercat que espera una de les pitjors crisis des de 2008.

L'entrada Es para l’augment del preu dels lloguers en la majoria de ciutats europees ha aparegut primer a Barcons & Gibert.