Les comunitats autònomes i els ajuntaments d’Espanya van sofrir un forat en els seus comptes públics de 12.300 milions d’euros en 2020 a causa de l’increment de la despesa per a fer front a la malaltia i a la caiguda dels ingressos, segons el baròmetre anual que ha publicat aquest dimarts el Comitè Europeu de les Regions.

Així, les autoritats regionals i locals d’Espanya van ser les terceres més afectades en termes absoluts per aquest fenomen, amb un dèficit en els seus comptes públics de 12.300 milions d’euros, per darrere d’Alemanya (111.000 milions) i Itàlia (22.700 milions).

Si es tenen en compte la grandària de les pèrdues com a percentatge dels ingressos totals, els Estats membres més afectats van ser Xipre (un 25% menys), Bulgària (15,3% menys) i Luxemburg (13,5% menys).

A nivell global, aquest ‘efecte tisora’ va generar unes pèrdues a les regions i entitats locals de tota la UE d’aproximadament 180.000 milions d’euros. La major part, uns 125.000 milions d’euros, s’explica per l’augment de la despesa pública per a fer front a la pandèmia, mentre que els ingressos van caure en 55.000 milions a conseqüència de la menor activitat econòmica.

El baròmetre elaborat pel Comitè Europeu de les Regions apunta també que 130.000 milions d’euros d’aquestes pèrdues van ser suportades pels nivells regional i intermedi, així com que les corporacions municipals van assumir els altres 50.000 milions.

“Hem d’actuar de manera efectiva. Ha de restablir-se l’estabilitat pressupostària dels ens regionals i locals i ha d’ampliar-se l’autonomia fiscal, perquè puguem invertir en les necessitats específiques de les persones i no de manera descendent”, ha reivindicat el president de l’organisme, Apostolos Tzitzikostas, en la presentació de l’informe.

En la mateixa línia, l’estudi remarca que vuit comunitats espanyoles (Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana, Múrcia, Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Illes Canàries) es troben entre la regions europees més susceptibles de sofrir un impacte econòmic negatiu a mitjà termini, segons els criteris inclosos en el baròmetre (com per exemple el pes del sector turístic, la cultura, l’hostaleria, o els joves sense treball).

Bretxa entre el camp i la ciutat

D’altra banda, l’estudi revela que la bretxa existent entre el camp i la ciutat “pot posar en perill la recuperació”, per la qual cosa és “urgent donar suport a la cohesió digital”. De fet, el text subratlla l'”enorme bretxa” entre els ens locals i regionals “que ja són capaços d’aprofitar tot el potencial de la transformació digital” i “aquells altres que encara no estan plenament digitalitzats”.

La diferència entre el camp i la ciutat quant al percentatge de persones que usen Internet diàriament, continua el baròmetre, és “especialment elevada” a Bulgària, Romania, Grècia i Portugal. Per contra, la major cohesió digital de la UE pot observar-se a Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

En el mateix sentit, el Comitè Europeu de les Regions remarca que els esforços actuals “són encara insuficients” perquè la bretxa digital entre zones urbanes i rurals “solo s’està reduint a Alemanya, Suècia, els Països Baixos i Bèlgica” i “continua sent significativa en tots els altres Estats membres”.

Un altre aspecte que aborda el baròmetre són les “profundes diferències” en les conseqüències de la pandèmia. En aquest àmbit, la Comunitat de Madrid va ser la regió de la UE amb un major excés percentual de mortalitat en 2020 en comparació amb la mitjana de defuncions dels quatre anys anteriors (un 44%).

Altres tres comunitats espanyoles es troben en la llista de deu regions europees amb major excés de mortalitat en 2020: Castella-la Manxa, en tercer lloc amb un 34%; Castella i Lleó, en sisè lloc amb un 29%; i Catalunya, en vuitè lloc amb un 27%.

L'entrada La Covid-19 va originar un forat de 12.300 milions a les ciutats i regions espanyoles al 2020 ha aparegut primer a Barcons & Gibert.

El DOGC de 22 d’octubre de 2020, ha publicat al RD Llei 34/2020, per la qual s’adopten una sèrie de mesures respecte a la rebaixa de la renda de lloguer en els locals de negoci i altres usos diferents al d’habitatge que es vegin afectats per les restriccions o impediments derivats de la COVID-19.

1.- Modificació de les condicions del Contracte.

En el cas que es decretin per l’autoritat competent, mesures de restricció per l’evolució negativa de la pandèmia de la COVID-19, els arrendataris de contractes subscrits, a partir de l’1 de gener de 1995, d’activitats industrials i comercials, podran requerir a la part arrendadora per mitjà de burofax o una altra forma fefaent, amb la finalitat de revisar les condicions del contracte.

2.- Falta d’acord entre les parts.

Si les parts no arriben a un acord en el termini d’1 mes:

2.1.- Suspensió de l’activitat.
En cas de suspensió de l’activitat, la renda haurà de reduir-se a un 50%, mentre duri la suspensió.

2.2.- Restricció parcial de l’activitat.
En cas de restricció de l’aprofitament material de l’immoble, la renda haurà de reduir-se en la proporció igual a la meitat de la pèrdua d’aprofitament de l’immoble (reducció d’aforament, horaris o altres limitacions), mentre durin les restriccions.

2.3.- Lliurament a domicili o recollida de productes.
Això no afecta a l’aplicació de les reduccions anteriors.

2.4.- Imputació de l’obligació de pagar les rendes.
Es pot sol·licitar a l’arrendador que imputi, totalment o parcialment, a l’obligació de pagar les referides rendes i quantitats vençudes, a aquelles quantitats que garanteixin el compliment del contracte, exclosa la fiança legal obligatòria.

Aquestes garanties hauran de reintegrar-se en el termini d’un any, des que desaparegui la circumstància de suspensió o restricció.

2.5.- Prolongació de les mesures de suspensió més enllà de 3 mesos.

Si les mesures de suspensió es prorroguen més enllà de 3 mesos en el període d’1 any, des de l’entrada en vigor de la norma[1], la part arrendatària pot optar per desistir del contracte, sense cap penalització, en els termes següents:

1. Quan concorri la suspensió.
2. Fins a 3 mesos després del cessament de les mesures.

Això s’haurà de notificar a l’arrendador amb 1 mes d’antelació i de manera fefaent.

2.6.- Efectivitat de la reducció de rendes.

La reducció de la renda és efectiva des de la data de requeriment de l’arrendatari de modificació de les condicions contractuals.

Des de la recepció del requeriment l’arrendador haurà d’abstenir-se d’emetre factura a l’arrendatària per l’import de la renda i altres despeses, fins que transcorri el mes per a negociar la modificació contractual, i si és anterior fins a la data de l’acord.

[1] La norma entra en vigor el 22 d’octubre de 2020.

L'entrada RD LLEI 34/2020 de 20 d’octubre de mesures Urgents de suport a l’activitat econòmica ha aparegut primer a Barcons & Gibert.